Enviat per Pep Verger
Miquel Àngel Riera
Fuita i martiri de sant Andreu Milà
Editorial Moll, 1973
176 pàgines
N’Andreu Milà, el protagonista principal d’aquesta novel·la, ens conta la seva vida, des del barranc on s’ha estimbat el cotxe en què viatjava amb dos facinerosos i una dona raptada, tot fugint de l’escena d’un crim execrable en el qual s’ha vist embolicat; en primera persona ens fa partícips d’una peripècia vital dolorosament marcada per la manca absoluta d’afecte que ha patit, i per la solitud, l’aridesa, la desolació, la brutor i el desgavell del Pedregar, la possessió mallorquina on ha crescut, on els escassos i escarransits ametllers, les figues afamegades, cada bri de civada o de blat que es dreçaven eren “una tremenda caparrudesa de mon pare.”
N’Andreu, delerós d’amor i de caliu humà –“una sola besada que m’hagués donat ma mare, que m’hagués donat mon pare, em seria prou per a tenir bon record del Pedregar i per a ara no ésser aquí, immobilitzat des de les cames i el penediment.”–acaba fugint de la llecor asfixiant del lloquet camperol i entra en un convent, on, de bell antuvi, troba un tracte afectuós, netedat, ordre, és a dir, tot el contrari del que visqué al Pedregar; tanmateix, n’acaba marxant, del convent, i pels tuguris i cafetutxos del barri xinès de Ciutat de Mallorca estableix relacions amb subjectes de mal viure, i es veu arrossegat a participar en el crim que he esmentat unes línies més amunt.
Un cop al barranc pateix dolor, set, fam, por, soledat, l’agressió horrible de la pudícia que escampa el cadàver d’un dels malfactors, i, alhora que va recordant i desgranant la seva vida, fa unes reflexions profundes i transcendentals que, al capdavall, fan que la seva vida esdevingui una entranyable hagiografia, ja que n’Andreu arriba a assolir el màxim grau d’estimació pel proïsme, actitud extraordinàriament admirable si tenim en compta que ell no ha estat estimat.
Aquesta obra de Miquel Àngel Riera narra una història d’allò més emotiva, commovedora, humaníssima, curulla de ressons bíblics; a més a més està escrita amb una prosa riquíssima que vessa de poesia –bellíssima poesia– pels quatre cantons. Tot plegat converteix el llibre en una lectura força recomanable.
Val a dir que n’existeixen dues edicions, una editada el 1973 per Moll, que és la que porta el títol que encapçala aquesta ressenya, i que compta amb un magnífic pròleg de Josep Maria Llompart –mestre, com el mateix Riera, de l’art de ben escriure– i un força bell, apassionat i poètic epíleg de Jaume Santandreu, i una altra, intitulada Andreu Milà i editada per Edicions 62 l’any 1981, sense pròleg ni epíleg. Aquesta darrera edició em sembla que és més assequible, mentre que la de Moll no resulta fàcil de trobar, tot i que val més la pena per gaudir, a banda de la prosa d’en Riera, de la bellesa dels dos textos que acompanyen la novel·la.